martes, 22 de enero de 2008

Sport o Mundo Deportivo?

Ho reconec, no m’hi fixo en aquestes coses.. no tinc criteri i tinc molt poca memòria com per recordar qui escriu a cada lloc. Vaig al kisok, fullejo unes quantes pàgines de cadascún i normalment acabo decidint-me segons un d’aquests criteris..

- millor portada
- millor anàlisi del partit (extensió, estadístiques, gràfics, puntuació de jugadors..)
- opinions d’alguna veu autoritzada
- si hi ha reportatges de futurs fitxages..

..tot i que generalment el criteri bàsic es triar el diari que menys hagi pogut fullejar en el moment en que el kiosker em comença a pressionar amb la mirada.

Davant un empat tècnic en els anteriors criteris citats acostumava a desempatar a favor d”El mundo deportivo” ja que el meu amic Damià sempre em diu que l’Sport es un panfleto i clar, no m’interessa quedar com un fanàtic ignorant davant el quiosquer i a més vull gaudir del prestigi intel·lectual que segons el Damià t’aporta “El mundo deportivo” mentre el portes a la ma de camí a casa.

Però ara que treballo i començo a gaudir de les fabuloses estones mortes i internet gratuït que et proporciona la feina m’he començat a conèixer una mica el mundillo i la meva elecció es clara: Sport a muerte!

Si ve es veritat que “El mundo deportivo” aporta generalment una major varietat de comentaristes no puc suportar la posició absolutament insostenible que ha adoptat aquest diari en torn a Ronaldinho, especialment per part d’un tio despreciable a qui anomenaré Sr. Artells (de fet es diu així i es el subdirector). Bàsicament la posició del diari es podria resumir així:
Ronaldinho es un pobre tio, un nen de fabela que ha sortit un parell de cops per la nit, s’ha pres un suc de taronja i a les 11 de la nit ja estava al llit dormint.
Ronnie ha entrenat com el que més, simplement que ho ha fet indoor en comptes d’outdoor i potser no li han sortit gaire bé les coses un parell de partits però es víctima d’una campanya mediatica que està en contra d’ell i que es capaç de distorsionar la realitat fins a tal punt que diuen que no ha fet res en tot el partit quan “tothom” ha vist que ha fets uns sprints i uns regats de la ostia.
Ronnie ha fet tant pel barça, que es podria permetre el luxe de sortir 20 partits seguits al camp, estendre una esterilla a la rodona del mig del camp i fotres a sobar a pèl els 105 minuts (descans inclós). A més, els més de 6 milions d’euros que cobra actualment no son suficients perquè ha fet tant pel barça, que tot el que s’ha destinat al projecte del Norman Foster se li hauría de donar a ell i a més se li hauria de permetre viure a la Sagrada Familia.


Si, ja sé que a un diari esportiu no sé li pot exigir res i que segurament l’Sport es igual de manipulador però en sentit contrari (per captar els lectors que perd el rival) però que voleu que us digui, ara per ara la meva opinió es la de l’Sport i penso ser un tifosi radical a favor d’aquest diari mentre la meva opinió segueixi sent la de la línea editorial (que enganxaré abaix com a homenatge a aquest gran diari).

Així que de moment, a la mitja part, Sport 1 (etoó, gol de chilena) - Mundodeportivo 0.

10 comentarios:

Anónimo dijo...

RONALDINHO TIENE UN PLAN
Discrepo de Laporta cuando asegura que los medios de comunicación, en general, le hemos faltado el respeto a Ronaldinho. El presidente se equivoca al pensar y decir –¿o lo dice sin pensar?– que se ha tratado injustamente al brasileño. Ronnie tiene, en estos momentos, lo que se merece, como cualquier otro jugador del Barça. El crack que entre todos –sí, los periodistas también– convertimos en el mejor futbolista del mundo decidió un día dejar de serlo por su cuenta y riesgo. Si Ronaldinho está en baja forma, si no desborda, si ya no es el jugador más decisivo y desequilibrante del planeta es porque él no quiere, no porque las teles, las radios y los diarios le hayamos empujado al abismo. Y esto, Laporta, debería ser el primero en saberlo y, por supuesto, en reconocerlo.

No voy a entrar ahora a debatir si se debe vender o no a Ronaldinho a final de temporada. Ya he dado mi opinión al respecto en más de una ocasión. Lo que me gustaría, ya que hasta el 30 de junio el brasileño seguirá vistiendo de blaugrana, es que se le sacara el máximo rendimiento deportivo y mediático. Porque para eso se le paga y mucho. Por eso no estaría de más que, públicamente, se reconociera que el crack no se está recuperando de su famosa y enigmática tendinitis rotuliana, sino que está efectuando un plan de preparación física muy específico para intentar ponerse en forma lo antes posible. La verdad sobre Ronaldinho es que no estaba en condiciones de competir al máximo nivel porque se había descuidado. Pesaba siete kilogramos más de lo recomendable y había perdido esa punta de velocidad que lo hacía implacable en el uno contra uno.

Ahora, Ronaldinho está realizando su particular pretemporada. Fuera de tiempo, sí. Perdiéndose partidos decisivos y perjudicando al equipo. Obligando que chavales como Giovani –¡no se merece esos pitos!–y Bojan tengan que tirar del carro cuando no les corresponde ni por edad ni por experiencia. Decir esto no es faltarle el respeto al brasileño. Todo lo contrario. No decirlo sería faltarle el respeto al resto de sus compañeros que se han esforzado cuando realmente tocaba hacerlo. A pesar de todo, espero que Ronnie recupere el tiempo perdido y aumente su aportación al equipo. Sobre todo en la Champions. Y lo que venga, ya vendrá.

Anónimo dijo...

UN PLAN DE CHOQUE PARA SALIR DEL BACHE

PLAN ESPECIAL URGENTE Y NECESARIO. No es normal en pleno mes de enero tener que programar un plan especial para coger la forma en quince días. Pero esto es lo que hay. Los médicos del club han decidido que lo mejor para Ronaldinho es que vuelva con plenas garantías físicas, esto quiere decir que no volverá a jugar hasta que tenga la seguridad de tener un nivel óptimo que le permita recuperar su juego y su magia. Entre vacaciones de Navidad, tendinitis y otras cosas, lleva un mes sin jugar un partido y en este largo periodo de tiempo sólo ha entrenado una vez con el resto de compañeros. Ronnie no se quiere seguir engañando más a sí mismo jugando al 60% de sus facultades. Está cansado de recibir críticas y ha llegado a la conclusión de que sin fuerza física y velocidad su prodigiosa técnica no es suficiente para brillar. En consecuencia, Ronnie acepta hacer algo así como una pretemporada en enero como única salida para salir del bache en que ha caído.

LE SOBRAN CINCO KILOS. La báscula no miente. Ronaldinho mide 1,81 metros y su peso en forma está entre los 79 y 80 kilos. Su peso actual oscila entre los 84 y 85, señal inequívoca de que le sobran cinco kilos. Para un deportista de élite el peso es una cuestión sagrada ya que puede desequilibrar el rendimiento del organismo humano. Cinco kilos es un desajuste importante que necesita esfuerzo y sacrificio para perderlos. De ahí que los médicos hayan optado por la decisión más lógica y aconsejable, un tratamiento de choque para que los pierda cuanto antes y recupere la masa muscular que se ha dejado en su última lesión. La imagen que publicamos hoy en portada es harto elocuente. Ronnie trabaja aparte del grupo con un plan intensivo que los recuperadores quieren llevar a rajatabla. No había otra salida, nadie puede vivir de rentas.

EL ULTIMO TREN. Media temporada está ya consumida. Ha sido el periodo más negro de Ronnie en el Barça. Cuando menos ha jugado, cuando peor le han ido las cosas. De nada sirve mirar atrás y lamentarse, hay que trabajar para recuperar el tiempo perdido. El plan es que Ronnie esté en condiciones idóneas para cuando vuelva la Champions, para el momento culminante de la temporada. Es su última oportunidad en el Barça, un tren que no puede dejar escapar. Lo de la temporada pasada no se puede repetir, es necesario que todos tiren del carro, que nadie se esconda ni relaje. El brasileño está en deuda con la afición y tiene una nueva oportunidad de reverdecer laureles. Esta vez va en serio, está en juego su futuro en el Barça. A los 28 años, si quiere, puede recuperar el terreno perdido.

Marchelo dijo...

Mauro, jo no tinc cap dubte: El Mundo Deportivo és molt millor. La parcialitat del Sport fa vomitar, sembla un tebeo, i el seu antimadridisme no podria ser més infantil! Tens raó, el Santi Nolla, la Cristina Cubero i el Astrells semblen amants del Caipiriño, però igualment preferexo El Mundo deportivo... si té com a estrella de la contra al Salinaaaaaaaaas!

Damià dijo...

A veure, si em fan triar entre Mundo Deportivo i Sport, em decanto pel primer...però bé, que és com si em fan triar entre l'Hola i Lecturas, són la mateixa merda en el fons, són panfletos per fanàtics integristes culers. Jo llegeixo l'As, que és molt més imparcial.

Anónimo dijo...

Que l'"as" es imparcial????
jaja no em fagis riure, es nota que no el llegeixes gaire. Saps qui escriu a l'as? tomás roncero y tomás guasch, dos dels fanatics madridistes més insoportables... Per no parlar de qui porta la secció del barça, Fabián Ortiz, un tio depriment que sempre veu l'ampolla mig buida (el típic madridista camuflat que li toca escriure del barça..).
El teu problema es que creus trovar l'objectivitat perquè no es piropeja el barça pero es igual d'imparcial passarse de llarg que quedarse curt.
D'aquell diari l'unic que es salva es el director, l'alfredo relaño, que fa uns articles bastant bons i bastant imparcials.
I per acabar deixam posar-te un exemple de la parcialitat de l'as: L'altre dia van jugar el madrid i el barça de basket, el marcador estava bastant igualat a falta de pocs segons pel final i l'arbitre pita una falta personal antiesportiva absolutament injusta a un jugador del barça (va fer la tipica falta rapida de final de partit per no perdre temps). Aquella falta (2 tirs lliures més possesió del madrid) va acabar de decidir el marcador a favor del madrid. Crónica de l'as? "Partidazo de Reyes" de la falta ni pio..

Anónimo dijo...

El barcelonista que llegeix diari Sport és com el 'rojo' que llegeix El Periódico de Catalunya: un analfabet que no entén l'editorial de El Pais i necessita d'un tebeo que li expliqui bé a qui ha de votar al març.
En aquest sentit, l' As és pràcticament igual de vergonyós que el Sport. Ara bé, si en aquest país hi ha un diari esportiu de referéncia es el Marca. La qualitat dels articles, de la pàgina web,no dependre de Prisa, la manera de contrastar les notícies, ...etc fan que la diferéncia envers la resta sigui brutal. El Mundo Deportivo està lluny, principalment pq li falta el caire "nacional", és a dir, massa orientat cap a bcn o catalunya, i aixó deixa fora la resta del mercat espanyol. I clar, amb un mercat tant reduït, es difícil arrivar a l'exceléncia. (és la diferéncia entre el NYtimes i el diari ppal de Mónaco o luxemburg, per molt bó que siguin). El Marca no pateix d'aquest provincialisme, encara que hagi catalanistes (que no barcelonistes, ben diferent!), que diguin el contrari.
Ara bé, aixó no és un problema exclusiu de la premsa esportiva, sinó de tot el que la envoltael periodisme, desde La Vanguardia (il.legible per a una persona de Saragossa, a diferencia de El Pais, per posar un exemple, que si és llegible per a un barceloní, encara que s'editi a Madrid). Personalment, em sembla una tendéncia lamentable, ja que el que abans era motor d'espanya i referéncia cultural pels demés i centre de innovació, s'ha convertit en una aldea trista plena de penya amb boina. I quin contrasentit, justament en l'época de internet i l'aldea global! Una reflexió només.

Anónimo dijo...

Doncs no sé si has llegit últimament el Marca, però en un any quasi ha arribat al nivell de l'As. I el més preocupant no és que ja destil·la madridisme per tot arreu, sinó que és vergonyós a nivell periodístic. Mentides, distorsions, manipulacions... una darrere l'altre. Per mi, la seva credibilitat (que reconec que fins fa poc era força alta) és ara mateix zero.

Alguns exemples:
- La setmana abans del derbi madrileny, Maxi Rodríguez va dir que guanyarien per 2-0 amb gols seu i de Raúl (García, naturalment). Doncs bé, la web del Marca obria amb lletres ben grosses dient "Maxi se conforma con el empate a uno" i a sota "Cree que marcarán él y Raúl". Es pot ser tan inútil o és que és pecat haver de posar algo en referència a una hipotètica derrota del Madrid??
- Han volgut posar a la gent en contra de Djokovic per la seva imitació de Nadal, dient-li de pallasso en amunt i que faltava al respecte, quan en realitat els dos jugadors són amics i Nadal accepta de bon grat la imitació, igual que Sharapova. Manipulació total.
- Van afirmar "en primícia" i de forma rotunda que el porter fitxat pel Barça era un tal Jaskelaainen. Segons ells, ja havia firmat i tot i ells eren els primers en dir-ho. Mentida.
- Segons ells, el Madrid es va classificar de forma "brillant" pels vuitens de Champions (11 punts, 3 partits guanyats, 1 perdut, 13 favor, 9 contra i esperant a l'últim partit) i en canvi el Barça només va "cumplir" (14 punts, 4 partits guanyats, 0 perduts, 12 favor, 3 contra i classificat quan encara quedaven dos partits).

I greuges comparatius com aquest, moltíssims més.... per tant, diari esportiu de referència jo diria que ja no en queda cap. N'hi ha dos d'un bàndol i dos de l'altre. Així de trist, però així de clar. S'ha de vendre, ja se sap...

Anónimo dijo...

Completament d'acord, el marca ha passat de ser un diari de referencia a ser un panfleto més...

Celtic_Fox dijo...

" (...)a més vull gaudir del prestigi intel·lectual que segons el Damià t’aporta “El mundo deportivo” mentre el portes a la ma de camí a casa. "
Dios mío, me rio por no llorar. Es bastante patético. Primero que te pueda preocupar la opinión que puedan tener los demás de ti por el periódico que lleves bajo el brazo y segundo que alguna vez hayas pensado que te pueda aportar algún prestigio intelectual un periódico deportivo... en fin! En fin Mauro, no te conozco, pero ya veo que no eres ningún Chomsky, más bien un Ramoncín...

Marchelo dijo...

Celtic Fox, veo que los merengues no sabéis apreciar una ironía. O acaso te crees que lo del prestigio intelectual iba en serio? te voy a instruir, con unos cuantos ejemplos, que hasta un primate entendería:

Alguien canta: vaya vaya, aquí no hay playa. NO ES UNA IRONÍA.

Alguien dice: Saviola es un fichaje del Madrid que ha partido el corazón a los culés. ES UNA IRONÍA.

Alguien dice: los merengues gastan más en gomina que en cualquier otra cosa. NO ES UNA IRONÍA.

...